HISTÒRIA:
Conegut per ser un dels grans racons més desconeguts de la comarca del Pallars Sobirà, el monestir de Sant Pere de Brugal es una d’aquelles grans edificacions que s’han vist afectades pel pas dels anys tot convertint-ho automàticament en un indret únic, ple d'història, i inclús, per molts, gairebé místic. Les llegendes parlen de reiterades batalles per les conquestes de l’antiga Occitània i de amagatalls de grans bisbes i fugitius de l’època medieval fins a la romántica, el quals eren perseguits pel poder del moment. La seva actual ubicació fa que romangui amagat per qualsevol que en el seu dia la volgues asaltar. Tot i això, el motiu de la seva decadència va ser justament un saqueig massiu realitzat per els últims que van poder aprofitar-lo alla cap al 1787, gracies a que encara es conserven textos que van ajudar a donar aquestes informacions.
Arquitectura
Tal i que origen del monestir cal situar-lo amb anterioritat al segle IX, església que ha arribat fins als nostres dies és una obra de cap a la segona meitat del segle XI, plenament concebuda dins els paràmetres de l'escola pallaresa de l'arquitectura catalana del seu temps, totalment dominada per les formes de l'estil llombard. Alhora, pot considerar-se com una obra paradigmática de la seva època, però presenta una peculiaritat que la converteix en un edifici totalment excepcional del románic català, que és la presència d'una doble capçalera, amb absis a levanti a ponent, i encara aquest, dividit en dos pisos, fet que el románic català només es repeteix a l'església del monestir de Santa
Maria d'Artés del Ter.
L'església va arribar al segle XX en estat de ruïna i oblit, reduïda, pràcticament, a l'absis central de la capçalera de llevant. En la restauració realitzada durant els anys 2012-2013, es va fer patent l'estructura general de l'església, recuperant el sistema de portes que la comunicàven amb el recinte i el cementiri monastic, i sobretot reconstruint totalment el tram de llevant de les naus, per aixoplugar les pintures i permetre la visió, ni que sigui parcial, de la realitat arquitectònica de l'església basilical del monestir de Sant Pere de Burgal.
Eremitoris
Els eremitoris eren habitacles individuals molt reduïts, on els monjos, o anacoretes solitans, es retiràven a viure en l'oració, la solitud i l'ascetisme més rigorós. L'agrupació de diversos eremitoris donava lloc molt sovint, durant els primers segles del monaquisme (s.IV-s.VIII) a l'establiment de comunitats monàstiques. Els eremitoris de Burgal són unes coves artificials, d'accés dificultós, situades al cingle del pla on s'assenta el monestir. Probablement siguin l'origen de la primera comunitat monàstica de Burgal, en un moment històric anterior a l'any 859, quan a Burgal ja existia una comunitat monàstica, plenament establerta, sota el govern de l'abat Deligat, primer abat conegut de Burgal.
RUTA DES D'ESCALÒ (1.35 KM):
Al llarg del sender ens trobem paisatges totalment diferents els uns dels altres. Des de ponts, rius i granges a senders amb unes vistes increïbles del paratge és el que ens trobarem en fer aquest senyalitzat i apte per a fins i tot per tota la familia.
Comencem la nostra ruta relaxada deixant enrere el poble d'Escaló, on haurem de deixar el nostre cotxe aparcat per iniciar la ruta. A l'altra banda del poble trobem
un pont que travessa el riu a prop de l'hotel CastellArnau. Després de travessar-lo, haurem de prendre la bifurcació cap a la nostra dreta. A l'inici, el camí és ample i fins i tot pots donar-te una remullada al riu limítrof a la teva dreta. Continuem pujant un corriol que a poc a poc es va fitant. Arribats al km 1.33 trobaràs un petit corriol de baixada que et porta als “Eremitoris” més accessibles. Per poder arribar al monestir caldrà retrocedir fins on es va començar a baixar per continuar amb el mateix corriol que deixàvem abans de veure els “Eremitoris”. En menys de 5 minuts hauries de poder veure el gran monestir estendre's davant dels teus ulls. Al centre, se situa l'església, a la dreta, diversos miradors i a l'esquerra, els vestigis de les antigues annexions a l'edificació.